A principis del 2014, gràcies al suport de l’Ajuntament d’El Prat del Llobregat, l’ONGD YAMUNA aposta per la creació de dues famílies d’acollida amb un màxim de 10-12 menors i joves en risc, cada una. Aquest model lluny de ser un centre d’acollida saturat, vol aproximar-se a les dinàmiques pròpies d'una família, enlloc de tenir com a referent nombrosos cuidadors i cuidadores que van rotant, a cada família hi ha una mare d’acollida que els proporciona una atenció individualitzada i propera tot realitzant un càlid acompanyament al llarg dels seus anys de creixement, sota la supervisió de la responsable del Menors i Joves de l’ONGD. A més les cases disposen de dues places d’urgència.

Tots els beneficiaris gaudeixen d’una educació de qualitat, d’allotjament, d’alimentació, de cures essencials, de medicaments, de roba, d’atenció psicològica i física, dotant-los dels mitjans necessaris per optar a una vida digna.

 

L'ONG dóna suport a cada membre per tal de permetre'ls una participació plena i completa en la vida en societat fins a la seva autonomia, si és el cas, o la reinserció en el domicili familiar si és possible. Amb aquest objectiu, l'equip social treballa estretament amb les respectives famílies per tal de sensibilitzar-les i animar-les a recuperar els seus fills i filles.

Un cop que els majors d’edat van a la universitat o comencen a buscar la seva primera feina i inicien una vida més autònoma, YAMUNA els hi ofereix la possibilitat d'allotjar-se en uns habitatges socials durant un període determinat, i l’assistent social els hi brinda el suport necessari per acompanyar-los en l'inici d'aquesta nova etapa adulta. No hi ha una data concreta per independitzar-se, cadascú troba el seu moment.

 

Les actuals Cases d'acollida de l'ONGD YAMUNA, tal com les coneixem, és el resultat d'una forta crisi econòmica soferta per l'entitat que va culminar, a finals del 2013, amb el tancament forçat del Centre d'Acollida Tsinjo, on vivien menors derivats del jutjat de la capital. Aquest fet va comportar l'externalització de 55 de les gairebé 70 nens i nenes que hi havia. Es va buscar la millor solució per a cada cas, evitant separar grups de germans o amics íntims. Els hem seguit apadrinant i fent-ne un seguiment regular per facilitar el seu dia a dia, tant si estaven vivint amb la família extensa com si estaven derivats a altres centres. Amb els menors amb qui no es va trobar cap solució alternativa, es va  posar en funcionament l’actual projecte de FAMÍLIES D’ACOLLIDA.

 

TESTIMONIS

​

La petita Feno de 10 anys li explica a l’Assistent social el següent:

​

“Abans dormia al carrer i tenia por de que em violessin o em peguessin. Havia de demanar diners a la gent del carrer per comprar menjar. Quan estava malalta estava molt trista perquè no tenia ningú que em cuidés. Tampoc podia anar a l’escola. Ara estic molt feliç!!! La vida és bona perquè cada dia tenim menjar. Si estic malalta tanty Nessy em cuida i m’encanta dutxar-me perquè m’encanta estar neta. Per la nit, dormim juntes amb la Sitraka perquè volem però no perquè passem por, ens encanta la casa i la nostra habitació amb les altres nenes. Estic feliç d’anar a l’escola. He promès que no diré paraulotes i estic fent un esforç, cada cop ho faig millor. M’agrada ajudar els grans a la cuina, així aprenc a cuinar. Estic molt bé a Tsinjo i no em penso escapar mai!”

 

Lorick va venir al mateix moment que la Feno i tenen la mateixa edat, és un nen molt dòcil que s’ha adaptat fabulosament a la vida en família:

​

“Abans dormia al carrer i sempre tenia por de que la policia em recollís per posar-me en un centre per a nens delinqüents. Demanava diners per menjar o també demanava permís al propietari de les tavernes per menjar les restes dels plats de les persones que no s’ho acabaven. Ara estic feliç per moltes coses, primer perquè sempre tinc menjar, una casa per viure i un lloc per mi.

Ja no tinc por. M’agrada molt cuidar l’hort, m’agrada aprendre a nedar i les activitats que fem com la festa de celebració del mes de la infància o les excursions que fem tots junts. M’agrada molt anar a l’escola, vull convertir-me en el millor estudiant perquè quan sigui gran vull ser oficial de policia i mecànic perquè soc molt bo en matemàtiques. Cada dia insulto menys a la gent!”